Contes d´Ares del Bosc (el Comtat)

COCA DE LLANDA

2009-11-21T20:31:00.010+01:00

Coca de llanda

Ingredients:

- 3 ous
- un iogurt de llima
- pell ratllada d'una llima gran
- farina
- sucre
- oli d'oliva
- un sobre de rent royal o dos sobres de cada de gasosa
- canella

Preparació:

Encendre el forn, 190 º, només la part de baix.

1- Batre els tres ous, afegir el iogurt i la ratlladura de llima.
(netegem i eixuguem bé el recipient del iogurt, este serà la nostra mesura)
2- Sense deixar de batre, afegim 3 recipients de farina.
3- Sense deixar de batre, afegim 2 recipients de sucre.
4- Sense deixar de batre, afegim 1 recipient d'oli d'oliva.
Batre'l tot fins que quede molt homogeni, i finalment
5- Afegir el rent.

Es pren un motle per a coca (de llanda, rectangular, d'uns 35x25x2 cm aproximadament) i es forra amb paper de cuinar, i se li tira tot el batut preparat.
S'empolvora lleugerament la superfície amb la mescla d'1 culleradeta de canella i 3 de sucre.

S'enforna a 190º durant 35 minuts. No obrir el forn durant el procés.

Este és el resultat final,
i a berenar.

argadea

Recepta de Tomaques en conserva al natural

2009-11-19T16:03:00.009+01:00

Pas 1: S'escalden les tomaques amb aigua bullint durant cinc minuts. Açò facilita enormement el pelat, s'omplin els pots amb les tomaques escorrent-los un poc per a eliminar el suc excessiu.

Pas 2: Quan els pots estan plens s'els afig per damunt una pel·lícula d'oli d'oliva.

Pas 3: Després es tanquen ben fort els pots, i a continuació es cobrixen d'aigua, i es bullen durant vint minuts.

És important posar en el fons de l'olla un drap vell perquè els pots al bullir no esclate algun.
Un mètode senzill i molt savi per a conservar les excel·lents tomaques de temporada.

TOT PASSA EN AQUEST MÓN

2007-04-10T01:49:00.001+02:00

TODO PASSA EN ESTE MUNDO

TAN PROFUNDO, MORIBUNDO I CONTUMAZ

TODO PASSA I SE PROPASSA

I ES LA GUASA CARABASSA

DE LA CALLE, DE LA PLAÇA

DE LA CALLE DE LA PAZ.

LOS ESPEJOS DEL JUMENTO

NO SE HAN PODIDO CONTAR,

PORQUE TIENEN MÁS ARENA

QUE LOS GRANOS DE LA ARENA,

DE LA PLAYA DE LA MAR.

¡AY DE MI!

TODO PASSA, HASTA L´AMOR

HASTA EL FRIO I LA CALOR

PASSA LO QUE ME REALÇA

PASSA EL CALCETÍ I LA CALÇA

I UNA PESSETA FALSA QUE TINC

MAI L´HA POGUDA PASSAR

ENRIC GADEA SOLER

LA PAU D´ARES

2006-08-22T13:39:00.000+02:00

Este és l´Ares del Bosc, poblat annex a Benasau, situat prop del port de Confrides, enfront de la vila d´Alcoleja, i com a penes tenen en la seua Esglesieta els ornaments més precisos per a dir Missa el retor de la matriu en els dies festius, i no tenien Pau per a traure en una festota que volien fer, li encomanaren una a ú del poble que anava a València; el tal subjecte feu el viatge, però com no li donaren dines i li curtejaven els que duia, agarrà i no la comprà, i quant tots els veïns al saber que ell tornava, eixqueren al camí a rebre-la i els digué que no se´n havia adonat de comprar-la, es quedaren mocats i sense poder-se lluir. Com abans ja hi havien escampat pels poblets del contorn que havien encomanat a València una Pau, al vore el xasco que havien tingut, es mogué una gran bulla en tots ells, traent els més guasons, cançons i dècimes, i el cego de Benirdà un xiste molt graciós del que els més vells deguen encara guardar memòria. Estes coses que en altre temps tenien la seua importància, per més que ara no se´n faça cas, deguen conservar-se para apreciar el caràcter i les costums dels nostres avantpassats i baix d´eixe respecte les referim mosatros en este lloc, complaure´ls en cantar-vos una cançó:

El xasco de la Pau d´Ares
feu riure en la contornà,
per ser la gent tan planota
i viure a la bobalà.

Però tant es el poc com el massa, puix aleshores se'n passaven de senzills i ara estan tots tan espavilats, que fins naixen en dents i veuen créixer les herbes.

TIPUS, MODISMES I COSES RARES I CURIOSES DE LA TERRA DEL XÉ.
VALENCIA 1909

MARÇ 2006

2006-03-23T23:30:00.000+01:00

POPULAR

jo tinc una caseta
que no té trespol
que no té trespol
que no té trespol

i a la matinaeta
ja li pega el sol
ja li pega el sol
ja li pega el sol

jo tinc un armari
molt ben arreglat
molt ben arreglat
molt ben arreglat

quatre culleres velles
i un plat foradat
i un plat foradat
i un plat foradat

tot serà teu
si et cases amb mi
si et cases amb mi
si et cases amb mi

mes val que no et cases
i et quedes fadrí
i et quedes fadrí
i et quedes fadrí

FEBRER 2006

2006-02-24T16:39:00.012+01:00

El gat de Benasau

Fa moltíssims anys, no em digueu quants, perquè no ho sé, va ocórrer que un bon dia de primavera, quan els ametlers estaven en flor i el paisatge era molt florit, passejava pel poble un foraster...

..........llegir més

(Segon conte d´argadea, després de l´èxit obtingut amb el conte d´Ares).

GENER 2006

2006-02-09T18:38:00.007+01:00

EL CARANTANYO D'ARES

En tota la península ibèrica havia esclatat la “Guerra del francès” i a les nostres contrades valencianes arribaven els rumors de la mobilització general de tots els joves per part de les patrulles napoleòniques, més per a evitar que s'allistaren a les bandes que els feien les “guerrilles”, que per a potenciar el seu exèrcit. L'any 1811.
Diuen que una d'aquestes patrulles de l'exèrcit francès arribà a la nostra comarca......llegir complet

Copyright © 2005/2006 Ignasi Carbonell

(Ignasi Carbonell, ens presenta el seu primer conte en esta web, esperem que no siga l´últim).

DESEMBRE 2005

2006-02-09T17:01:00.007+01:00

EL CONTE D'ARES

Esta és la història de perquè Ares del Bosc té tan pocs habitants.
Tot va començar un dia qualsevol de primavera. Era una època on es passava fam, i allí trobem el nostre personatge; un home d'uns quaranta anys, amb cinc fills, vivia a la casa que és ara la de l'Enric, a la placeta.......llegir complet

Copyright © 2005 argadea

(Aquest conte m'ho va contar la meua iaia (la tia Dolors) quan tenia deu anys, espere que vos agrade com em va agradar per la seua senzillesa i simpatia).

NOVEMBRE 2005

2006-02-09T16:48:00.000+01:00

EL TIO VIOLÍ I EL GENERAL PRIM

AL TIO VIOLÍ, LI VA TOCAR EN SORT,
ANAR A SERVIR A L´ÀFRICA.
ALLÍ ES VA TROBAR AMB EL GENERAL PRIM.
AL GENERAL LI VA AGRADAR COM PARLAVA "PICÓ"
(QUE AIXÍ S´ANOMENAVA),
I LI VA FER EL SEU ASSISTENT.
UN DIA LI VA PREGUNTAR SI SABIA LLEGIR
ELL, VA CONTESTAR QUE NI LA U
DESPRÈS LI VA COMPRAR UN LLIBRE DE CUINA,
I LI VA DIR QUE CUINARA PER A ELL.
ELL, QUE NO SABIA LLEGIR, AGAFAVA EL LLIBRE DEL REVÉS
PASSA FULLA
PASSA FULLA
PASSA FULLA
I A LA QUE VÉ...ARRÒS AMB LLET.
I TOTS ELS DIES, REPETIA EL MATEIX:
PASSA FULLA
PASSA FULLA
PASSA FULLA
I A LA QUE VÉ...ARRÒS AMB LLET.
AL CAP D´UN ANY, MENJANT EL MATEIX
ACABAREN SENT BONS AMICS.
QUAN VA ARRIBAR EL DIA DE LA SEUA MARXA,
EL GENERAL HO VA SENTIR MOLT.
¡ ADIÓS PRIM !
¡ ADIÓS PICÓ !
" EL LLORANDO I JO PLORANDO "
¡ ADIÓS PRIM !
¡ ADIÓS PICÓ !
" EL LLORANDO I JO PLORANDO "
¡ ADIÓS PRIM !
¡ ADIÓS PICÓ !
" EL LLORANDO I JO PLORANDO "

Copyright © 2005/2006 argadea

OCTUBRE 2005

2006-02-09T16:32:00.000+01:00

BALL DE L´U I DEL DOS

EN ALCOLEJA ESTÀ EL CRIST
EN ARES EL PARE ETERN
EN BENASAU EL PURGATORI
I EN BENILLOBA L´INFERN
I EN BENILLOBA L´INFERN.

EL VIOLÍ D´ARES

EL VIOLÍ D´ARES
S´HA PERDUT PER LES OMBRIES
I LES DONES EL CAÇAVEN
I LI FEIEN PLEGAR OLIVES.

POPULAR

FILLS DE BENIÀFER
TINGUEU FE
SEMBREU ALLS I CEBES
QUE PER MOLT QUE PEDREGUE
SEMPRE QUEDEN LES CAIXPORRES.